Cubierta

Entrena’l per a la vida

Cristina Gutiérrez Lestón

Plataforma Editorial

Índex

  1.  
    1. Pròleg d’Eva Bach
    2. Introducció. Noves eines educatives per a un nou món
  2.  
    1. 1. Ser o tenir
    2. 2. Què ens ensenyen?
    3. 3. Pares entrenadors
    4. 4. El llibre de la vida
    5. 5. Contes per educar
    6. 6. Urgent o important?
    7. 7. El circuit de la frustració
    8. 8. L’esport, el nostre aliat per fer-los forts
    9. 9. El poder de la conversa quan els pares se separen
    10. 10. On hem deixat les preguntes?
    11. 11. Problema o repte?
    12. 12. Junts arribarem més lluny
    13. 13. Anar pel món
    14. 14. Haig de…
    15. 15. Fer fàcil el que pot ser difícil, una metodologia
    16. 16. Creativitat i educació
    17. 17. Els reptes còmodes
    18. 18. La protecció mal entesa
    19. 19. Una petita contrarietat diària
    20. 20. Un propòsit
    21. 21. L’hort de la vida
    22. 22. El dol en una criatura
    23. 23. La vida en color
    24. 24. El nen li pregunta al savi…
    25. 25. La serenitat
    26. 26. La por dels nens
    27. 27. La por dels pares
    28. 28. Motivació o sacrifici?
    29. 29. El sentit de la vida
    30. 30. El que els cavalls ensenyen
    31. 31. Moltes gràcies
  3.  
    1. Epíleg. Atreveix-te a atrevir-te
    2. Agrair, tinc tant per agrair!

Aquest llibre només el podia dedicar a ells, a tots els meus nens i nenes de La Granja. Nois, aquestes lletres les he escrit jo, però les he après de vosaltres.

Pròleg

Hi ha peticions a les quals només pots respondre amb un «sí», i aquest pròleg n’és una. Quan la Cristina Gutiérrez em va demanar si voldria fer-l’hi, vaig acceptar sense dubtar-ho ni un instant, no només per l’honor i l’alegria que representava per a mi, ni pel fet que hagués estat jo qui l’havia posat en contacte amb en Jordi Nadal –estimat amic, grandíssim editor i millor persona–, sinó principalment perquè tot el que fa la Cristina, aquest llibre inclòs, ens connecta amb el potencial que tenim com a pares, mares i educadors, i ens impulsa a ajudar les criatures a desvetllar el seu propi potencial. Quan comenceu a llegir-la, veureu que té el gran do de fer-ho d’una manera planera, senzilla, amena i encantadora.

Conec la Cristina de fa ja uns quants anys i sóc una gran admiradora de la tasca que fan a la granja escola de Santa Maria de Palautordera. Les deu mil criatures que passen cada any per les seves instal·lacions, a l’entorn inigualable que conforma la preciosa i màgica falda del Montseny, avalen plenament la seva veu i el conjunt d’idees que va desgranant al llarg d’aquestes pàgines. El que ens ofereix aquesta educadora «de primera» és una suculenta, refrescant, ecològica i digestiva amanida de reflexions, pautes, fórmules i recomanacions d’educació emocional i educació per a la vida, amarades amb algunes vivències i inquietuds que bateguen en el seu cor de mare i que constitueixen un autèntic valor afegit al que ens diu. Llegir-la, escoltar-la o conversar amb ella resulta d’allò més gratificant. Irradia i encomana energia pels quatre costats i transmet la força dels quatre elements. Les seves paraules tenen la solidesa, la profunditat i la força de la terra; són inspiradores, lleugeres i oxigenadores com l’aire; nítides, transparents i essencials com l’aigua; i estan plenes a vessar de passió, llum i caliu com el foc.

Un dels grans valors d’aquest llibre és que qui ens parla és una persona connectada amb si mateixa, amb la natura i amb la vida, que toca de peus a terra i que té molt clar no només el què sinó també els coms. No ens parla d’educació des de teories impracticables o desvinculades de la realitat, sinó que ho fa des del coneixement i la saviesa que ha anat acumulant a partir de l’observació i l’escolta atenta del que els pares i mares, nens i nenes i professorat que passa per La Granja li mostren dia rere dia. També des dels interrogants, les dificultats i els reptes que se li plantegen i que ella encara amb una actitud vitalista i positiva i una mirada immensament lúcida i sensible. I, per descomptat, des del que li diuen a cau d’orella el silenci, la nit, el bosc, la plana, la muntanya, els núvols, les tempestes o els cavalls. Com suggeria Tagore, educa per a la vida a partir de la vida mateixa. «Sortiu de l’aula –deia el gran poeta. No porteu els arbres a l’aula, més aviat traslladeu la classe sota els arbres.» I això és exactament el que la Cristina fa, ens condueix –pares, nens i educadors– a sota els arbres i ens desvela alguns secrets del viure a partir d’exemples i situacions que ens resulten molt familiars perquè formen part del nostre viure quotidià.

De la mateixa manera que té els peus a terra, també apunta a les estrelles. No es limita a relatar-nos els problemes que detecta en les famílies, les criatures, la societat o l’educació actual. Ens proposa possibles solucions, que, a més a més de la seva efectivitat, ens transformen i ens fan créixer com a éssers humans, a nosaltres i als nostres fills. Un cop ens ha traslladat fins als arbres, ens convida a alçar la mirada més enllà, cap a la llum i la brisa que acarona les seves copes. Llegir i degustar aquest llibre suposa una poderosa alenada d’aire fresc que ens impulsa cap endavant, ens eleva l’esperit i ens obre la porta dels somnis. «Entrenem els nostres fills –diu–, perquè les seves ales siguin fortes i puguin dur-los amunt, molt amunt, allà on viuen els seus somnis!»

La Cristina ens recorda que la nostra missió com a pares i mares és doble: oferir als fills amor incondicional i entrenar-los per a la vida. Doncs bé, el que tenim a les mans és una autèntica guia d’entrenament immensament pràctica, útil i captivadora per a pares i mares que vulguin fer dels seus fills «campions de la vida». Un campió de la vida és algú que aconsegueix arribar al lloc més alt del podi en la carrera o la disciplina més apassionant i més bonica del món: la de ser un mateix.

Enhorabona, estimada Cristina, per aquest llibre, per la teva contribució a l’educació emocional de veritat i per la teva dedicació diària a aquesta feina que compartim, que ens apassiona i que tu defineixes com «la més seriosa i amb més responsabilitat del món, perquè podem fer mal als éssers més tendres d’aquest univers: les criatures». Estigues ben tranquil·la. Qui llegeixi el teu llibre i posi en pràctica les teves ensenyances farà un gran bé al tresor més gran i preuat de la humanitat: els nostres infants, aquests nens i nenes que tant ens ensenyen i tant ens estimem.

EVA BACH COBACHO,

Pedagoga i escriptora

Barcelona, juny del 2014

Introducció Noves eines educatives per a un nou món

Cap al 2003, després de gairebé dues dècades treballant amb infants i joves, vaig descobrir que tot allò que havia utilitzat fins aleshores ja no em funcionava. Recordo la creixent dificultat que trobava quan volia captar l’atenció dels nens per explicar-los algun temari, o com els discursos que utilitzava quan hi havia un conflicte ja no donaven resultats. Al principi vaig pensar que m’havia fet gran i ja no connectava amb la canalla. Després, compartint aquest neguit amb l’equip de La Granja (granja escola de Santa Maria de Palautordera, per on passen cada any més de deu mil infants per fer les tradicionals colònies escolars i també els campaments d’estiu, i on treballa un equip de trenta educadors, format per biòlegs, mestres, monitors i veterinaris), vaig descobrir que els altres educadors es queixaven del mateix. Us podeu imaginar el nostre desànim, el desencís que sentíem, perquè, malgrat que hi posàvem tot l’esforç i la il·lusió, no aconseguíem modificar conductes ni potenciar valors, que són la base de les convivències i de les colònies; la base, en definitiva, de la nostra feina, en la qual érem, suposadament, experts.

El núvol de la queixa va començar a flotar al cel de La Granja. Pensàvem que la societat, els pares o els polítics eren els culpables de la situació, ja que havien canviat la cultura del ser per la del tenir, i això provocava canvis en els infants que nosaltres no sabíem gestionar. Ens faltaven recursos, i com més ens queixàvem de com ens arribaven els nanos, més gran era el silenci de la resposta. Fins i tot vam arribar a cridar, però quan estàs perdut enmig del bosc ningú no t’escolta i et sens absolutament sol. Dedicàvem tant de temps a buscar culpables que no ens en quedava per trobar solucions.

No sé com, però un bon dia vam decidir deixar de queixar-nos. Teníem dos camins: seguir fent el mateix de sempre amb la queixa instal·lada o començar a fer les coses d’una manera diferent. Vam optar pel segon. Vam provar moltes coses, fins que per fi vam trobar una formació que donava resultats immediats, la relacionada amb la intel·ligència emocional. En aquella època aquest tipus de formació estava reservada a directius d’empreses, però nosaltres la vam anar modificant per adaptar-la als infants.

El canvi va ser sorprenent. Vam deixar de banda els discursos i els sermons, on els educadors érem els protagonistes de les paraules, per l’art de fer preguntes, i vam convertir els nens en els principals actors de les escenes. Vam modificar la nostra manera de motivar-los gràcies als estímuls positius, que provocaven somriures constants i mirades de profunda complicitat. Fins i tot vam tornar a ser capaços d’obtenir l’atenció i l’escolta activa dels infants la major part del temps gràcies a la natura, a les activitats readaptades i a les tècniques d’alt rendiment reservades fins aleshores als esportistes d’elit.

Han estat deu anys de proves, d’equivocacions i d’encerts. Deu anys compartits amb milers de criatures de totes les edats i centenars de professors de les escoles. I d’això vull parlar en aquest llibre: de la multitud de situacions que hem viscut i dels missatges que els infants ens han transmès. Realment han estat ells els que ens han ajudat a saber-ne més.

Escric aquest llibre perquè crec que és important compartir amb els pares i amb la societat el que veiem cada dia en la nostra feina, el que passa quan treballes amb els nens d’una manera diferent, amb una intenció concreta: la d’entrenar-los perquè siguin emocionalment més intel·ligents i estiguin preparats per buscar el seu camí per anar per la vida, un camí amb sentit i amb una finalitat: que sàpiguen cap a on van, perquè saber-ho els donarà la fortalesa necessària per afrontar la vida de la millor manera possible. Aquesta és la raó de ser d’aquest llibre.

Sabeu? Quan una criatura entén alguna de les coses que sent o allò que li passa per dins, veus que de cop li canvia la mirada i modifica dòcilment el seu comportament, i saps del cert que allò s’ho emportarà com un petit regal per a la resta de la seva vida. Llavors la teva feina, per fi, té sentit, i descobreixes que tens un propòsit més gran que tu mateix.

Ara ja fa anys que no ens queixem. Per fi tenim els recursos que necessitem per canviar les actituds en els nens d’avui dia. Ja no hi ha silenci. Treballo en un lloc petit i insignificant als peus del Montseny, que, tanmateix, cada dia s’inunda de rialles i converses que ara sí que sabem escoltar. Seguim enmig del bosc, i, encara que els arbres no ens contestin, sabem que ens miren quan passem, i que fins i tot ens piquen l’ullet, perquè són els nostres gran aliats per modular els comportaments de les criatures i formen part de la nostra metodologia. I ja no ens sentim sols: ens acompanyen els nens, que són l’essència de la humanitat.