reading

Lídia Casademont. Nascuda a Figueres, ja des de ben petita estava interessada en tot allò referent a les propietats dels aliments i la salut. Més endavant, va estudiar la branca científica biosanitària a l’Institut Alexandre Deulofeu de Figueres i, més tard, la carrera de Nutrició Humana i Dietètica a la Universitat de Vic.

Va treballar un breu període a l’Hospital de Figueres i, després, en un centre de dietètica fins avui dia, en el qual ajuda a aconseguir un pes saludable i, encara més important, a adquirir uns bons hàbits alimentaris a tothom qui acudeix a la consulta.

Des de 2011, és autora del blog gastronòmic Va de teca (vadeteca.cat), on ens parla sobre gastronomia, receptes, opinions de restaurants, degustacions d’aliments, tastos de vi i cervesa, notícies d’esdeveniments culinaris i altres curiositats gastronòmiques. A part, també la podem seguir a les xarxes socials a través de Twitter (@lidiacasademont) i Instagram (@lidiacasademont), on mostra de primera mà tots els plats i les receptes que prova. Però aquesta inquieta figuerenca també ha realitzat col·laboracions esporàdiques en altres blogs gastronòmics, així com en una revista de tirada comarcal.

Finalment, i no menys important, ha publicat els llibres 100 trucs per aprimar-se (Cossetània Edicions, 2013) i Cuina i reaprofita! (Cossetània Edicions, 2016).

Havent estat testimoni durant massa temps dels mals hàbits alimentaris, en aquest llibre l’autora identifica els errors més comuns que cometem en la nostra dieta i ens proposa una solució entenedora i planera.

Hi trobarem una reflexió dels possibles motius que ens han empès a dur una mala alimentació sense adonar-nos-en, consells que ens enfoquin a aconseguir canviar els mals hàbits, els passos que s’han de seguir, els errors més freqüents que s’han d’evitar, així com algunes recomanacions per ajudar-nos a tenir èxit, acomplir el nostre objectiu i saber mantenir el pes ideal. Cadascuna de les situacions explicades s’analitzen a partir de casos reals i quotidians que ha tractat l’autora.

També hi ha algunes idees d’àpats lleugers, poc calòrics i saludables, així com una planificació de dues setmanes de menús exemple, per tal de poder seguir una dieta correcta.

© de l’edició:
9 Grup Editorial
Cossetània Edicions
C/ de la Violeta, 6 • 43800 Valls
Tel. 977 60 25 91
cossetania@cossetania.com
www.cossetania.com

PRÒLEG

Si ets una d’aquelles persones que vols perdre pes però que quan escoltes la paraula dieta ja t’esgarrifes és possible que ara mateix en obrir aquest llibre sentis un lleuger calfred que et puja per la nuca només d’imaginar-te una muntanya difícil de pujar…

Potser ja has arribat a la conclusió que pujar-la significa fer un canvi d’hàbits que t’acompanyin de per vida. I, tot i que la vols pujar amb tot el teu cor, alhora també experimentes una barreja de pors i dubtes davant la incertesa de si arribaràs a dalt o si et quedaràs a mig camí. Doncs deixa’m que et digui que, si et trobes en aquest moment…, has encertat amb el llibre i l’autora.

Dieta és aquella paraula maleïda que sovint ens empaita la consciència. No ens agrada sentir-la ni haver-la de seguir, però quantes vegades tenim la sensació que estem eternament a dieta i que no ens en sortim?

Amb aquest llibre i l’experiència de la Lídia s’ha acabat el problema, perquè per fi aprendrem que fer dieta no és un sacrifici, sinó una oportunitat per créixer personalment i un exercici d’autoconeixement, d’empoderament i determinació… I qui no té ganes d’això? Qui no té ganes de ser millor? Ens cal saber com treure’ns més partit, i adonar-nos de les oportunitats que ens envolten!

Amb aquest llibre trobaràs la força per agafar el bou per les banyes i fer un acte de sinceritat i honestedat amb tu mateix, perquè només així, des de la veritat que et proposa la Lídia, podràs realment construir el camí que et portarà d’una vegada per totes a uns hàbits d’alimentació que et permetin estar en el teu pes i en la teva versió més energètica, vital i saludable.

La Lídia t’ensenya un camí ple de sentit comú per agafar les brides de la teva alimentació i aconseguir el pes que et farà sentir bé. Però allò més important és que per fi descobriràs els motius pels quals et costa tant menjar correctament. I comprendràs que perdre pes no és un objectiu prou fort en si mateix, és només la conseqüència d’un objectiu molt més important i vital per a tu, un objectiu que només tu saps.

Quan trobis aquest objectiu amb l’ajuda d’aquest llibre el camí es convertirà de cop en una travessa d’allò més sorprenent, enriquidora i interessant.

INTRODUCCIÓ

En primer lloc, penso que és essencial fer un exercici de sinceritat i explicar-vos què m’ha dut a voler escriure aquest llibre.

I la resposta és senzilla: estic farta de veure els mateixos patrons en el dia a dia de la meva feina; estic cansada de sentir gent que diuen que «estar gras només és un problema estètic», tipa de veure que la gent comet els mateixos errors de dieta, sigui quin sigui el seu origen, estatus social, entorn o situació personal; avorrida de sentir les mateixes excuses i els mateixos pretextos en boques diferents.

També val a dir que ja cansa veure, any rere any, els quatre o cinc llibres de les noves dietes revolucionàries que et prometen perdre pes en poques setmanes i que cada any prengui protagonisme sobre les altres la dieta superguai de moda, que promet resultats de manera ràpida, sense esforç, que et deixarà fet una sílfide!

Qui no ha sentit parlar de la dieta Dukan, la Pàleo, l’Atkins, la dissociada, la crudivegana, les detox, la Scarsdale i així fins a un llarg etcètera… Tot són intents d’aplicar pegats a problemes que tenen un altre origen, què és precisament el que s’ha de resoldre.

Si no es tracta un problema de base, difícilment evitarem que es torni a repetir. L’analogia és senzilla: és com anar repintant unes goteres del sostre, que apareixen cada cop que plou, sense anar al terrat a mirar on és el forat o la canonada foradada causant del problema.

És per totes aquestes coses que penso que és important desglossar l’ampli ventall de motius que acaben conduint al sobrepès. S’ha d’anar a l’arrel del problema, entendre’l, reconèixe’l i només essent-ne conscients serem capaços de resoldre’l per nosaltres mateixos.

Intentaré donar el meu punt de vista personal sobre el que considero els errors i les males praxis més comunes, tot desgranant-ne les causes i explicant-ne la millor manera d’abordar-ho.

Després, en una tercera part del llibre, intentaré fer una llista exposant els casos més freqüents que amb tota seguretat contemplen el vuitanta per cent de les casuístiques de la gent que em ve a veure.

PRIMERA PART
DIVULGACIÓ

Primerament, m’agradaria fer una pinzellada sobre un tema que considero que és molt important i del qual hi ha una manca considerable de conscienciació dins la nostra societat.

La dieta, entesa com la cultura del saber alimentar-nos correctament, tot essent conscients del que mengem, dels efectes que té sobre el nostre cos i dels beneficis a llarg termini, a mesura que anem creixent i ens anem fent grans fins a arribar a la vellesa en les condicions més òptimes possibles, no és precisament un tema banal. Ans al contrari, és quelcom molt important, al mateix nivell que aprendre a llegir i escriure, aprendre idiomes, matemàtiques o a fer exercici de manera regular per sentir-nos forts i sans.

Considero que hauria d’existir una assignatura a l’escola, durant tota la primària i la secundària, dedicada a l’alimentació i als seus hàbits, per tal que tothom interioritzés aquests coneixements com quelcom seu, com una manera d’aprendre a viure bé, i que es naturalitzés el fet de ser plenament conscients del que comprem per nodrir-nos i de les conseqüències d’una bona o mala tria a l’hora de comprar un aliment que, recordem-ho, el cuinem i l’acabem introduint al nostre cos per metabolitzar-lo i que acabi formant-ne part.

Per aquest motiu, l’acte d’alimentar-nos de manera sana s’ha de considerar d’allò més important i com a font i principal baula de la nostra salut i benestar.

CONSCIENCIACIÓ: DESTRUINT ELS MITES

A la nostra societat tenim un problema greu i és la manera d’enfocar el sobreprès.

La percepció de l’obesitat com a problema estètic en lloc d’un problema de salut fa que molta gent no es decideixi a fer una dieta hipocalòrica precisament perquè es veuen bé així.

Penseu que jo tinc pacients que venen a perdre 2 quilos i altres que en necessiten perdre 25. I dic necessiten, perquè lògicament els de 2 quilos sovint són un tema més estètic que per salut; en canvi, el que n’ha de rebaixar 25 és un problema de salut en primer lloc, aquí l’estètica passa a un segon terme.

Des del meu punt de vista clínic, si tothom quan s’engreixa hi posés remei no s’arribaria mai a l’extrem que suposi un perill pesar tant. Quan dic perill deveu pensar que exagero, però si tothom fos conscient de com de perillós és tenir un excés de pes hi hauria molta més gent que hi posaria remei abans.

Si peses massa tens més números de tenir diabetis, hipertensió, nivells alts de colesterol i triglicèrids, problemes al fetge, càlculs biliars o problemes cardíacs en un futur, així com afectació als ossos i a les articulacions (com més pes més pressió sobre els ossos i les articulacions), la respiració, el son (el pacient pot fer apnees, és a dir, deixar de respirar mentre dorm), l’estat d’ànim i els nivells d’energia.

Precisament quan la persona perd pes una de les primeres coses que nota és que està més activa, que està més vital, no es cansa tant i té molta més energia, cosa que beneficia el fet d’estar més en moviment durant el període que segueixi el règim.

Penseu que tan sols perdent entre un cinc i un deu per cent del pes actual ja es redueix el risc de desenvolupar les malalties relacionades amb l’obesitat.

I tornant al que dèiem, l’obesitat és un problema de salut que afecta tant adults com nens. Penseu que actualment un de cada tres nens té sobreprès.

I sí que és important diferenciar un lleu sobreprès amb una obesitat, però si voleu un consell, si guanyeu uns quants quilos, poseu-hi remei com més aviat millor. La meva experiència en consulta em diu que es podien haver evitat moltes obesitats greus si s’hagués tractat el problema a temps. El que passa és que quan tenim uns quilets de massa només ens mirem davant del mirall i ens veiem prou bé i així anem tirant. Si per contra aquests quilos de massa els veiéssim com un possible problema de salut, jo penso que hi posaríem remei molt abans que pugui agreujar-se.

A més, pensar de fer una dieta per perdre pes i millorar la nostra salut farà que tingui més adhesió que si només encarem el règim amb vista a lluir uns pantalons ajustats o un vestit per a un casament.

Penseu que una persona que té un excés de pes de deu quilos, per exemple, és com si anés carregat amb un sac de patates d’aquest mateix pes amunt i avall. Quants de vosaltres ho resistiríeu? Doncs això és el problema al qual sotmetem el nostre cos quan ens engreixem. I, si realment observéssim el que li fem al nostre esquelet quan ha de suportar un pes excessiu, ens agafaríem seriosament el fet de perdre pes.

CAUSES / MOTIUS / MALS VICIS

En aquest apartat que dividiré en punts us explicaré principalment les causes, els motius i els mals vicis que fan que una persona augmenti de pes, sovint sense adonar-se’n, ja que són hàbits adquirits que hem introduït a la nostra vida i que ja en formen part.

Si tot va bé i tenim el pes que volem no hi ha cap mena de problema a tenir uns hàbits, sempre que aquests siguin bons. El problema rau en quan hem de perdre pes, perquè precisament aquest mode de menjar no ens beneficia, tot al contrari, ens ha fet agafar un pes que no teníem i que no és el saludable.

Ho desenvoluparé punt per punt per tal de donar-vos una possible solució en cas que us hi sentiu identificats. Potser hi haurà punts que no feu però us recomano que els llegiu igualment, ja que sempre ens poden ser útils en un moment determinat.

A vegades realitzem aquests punts sense adonar-nos-en, ja que els hem interioritzat sense parar-nos a pensar si ho fem o no, fins que veiem que alguna cosa no funciona. Això amb el tema de l’alimentació sol passar molt. Com que és un acte que fem cada dia diverses vegades pot semblar inconscient, sense ser-ho, i això fa que no hi prestem l’atenció que requereix. Perquè l’acte en si d’alimentar-nos l’hem de fer amb plena consciència. Més endavant ja us explicaré amb més detalls aquesta i altres causes, les quals espero que pugueu resoldre com més aviat millor.

MENJAR PER AVORRIMENT

Quan mengem no sempre ho fem perquè tenim gana. De fet, només els animals mengen quan tenen gana. L’home menja per gana però també per ansietat, angoixa, depressió, tristesa, estrès, insomni, gola, avorriment, entre altres factors.

Qui no ha passat mai per davant d’una pastisseria i no s’ha pogut resistir a entrar i comprar un pastisset que ha vist a l’aparador?

O qui no ha estat una tarda de diumenge avorrit mirant la televisió i ha fet algun viatge al rebost a buscar galetes o quelcom de xocolata?

I qui no ha perdut la parella i ha intentat omplir aquest buit emocional amb algun aliment ric en greixos o amb xocolata? Fins i tot a les pel·lícules trobem el tòpic que quan ens deixa la parella ens quedem al sofà de casa amb una terrina de gelat per consolar-nos.

Per estrès també acostumem a menjar en més quantitat, ja que intentem que el menjar ens calmi. Fins i tot l’insomni fa que ens llevem del llit per agafar un got de llet per tal d’agafar el son de nou i a vegades hi afegim alguna galeteta.

La gola també ens porta a menjar molt. I quan dic molt és molt, ja que la definició de gola és un apetit desmesurat. El terme gola prové del llatí gluttire, que significa empassar o engolir aliments i begudes sense control. La gola es manifesta menjant o bevent més del que el cos necessita sense tenir-ne en compte les conseqüències.

A l’antiga Roma els romans eren uns golafres, sempre asseguts a taula al voltant dels seus exquisits banquets en què menjaven fins a afartar-se. Avui dia això continua passant, es tracta d’un trastorn alimentari compulsiu i el pateix un dos per cent de la població mundial.

LA RUTINA, LA NOSTRA ALIADA

A l’hora de seguir una dieta sempre és millor si tenim una rutina establerta. Tenir una vida ordenada, llevant-nos cada dia a la mateixa hora i fent els àpats a unes hores fixades sempre ens farà més fàcil el seguiment d’una dieta per perdre pes. Sabeu per què? Perquè fer règim ens costa a tots, però imagineu que ara avui esmorzem a les set del matí i no dinem fins a les quatre. Què passarà? Doncs que arribarem amb una gana a l’hora de dinar que encara que haguem deixat preparat un plat dietètic no ens el menjarem. En canvi, si hem esmorzat a les set del matí el nostre esmorzar de sempre, a mig matí hem fet un iogurt o una peça de fruita, i dinem més d’hora algun plat del règim, probablement ens serà molt més senzill seguir una pauta alimentària per a la consecució del nostre objectiu, que no és res més que eliminar l’excés de pes. Seguir una dieta hipocalòrica ja és prou complicat perquè encara no tinguem uns horaris regulars.

DIETA: QUÈ FAIG MALAMENT?