La ciutat amb més caràcter del sud italià aplega molts atractius. I, sorprenentment, el turisme continua sense ésser majoritari en aquesta vila abraçada pel volcà Vesubi i per un dels golfs més prodigiosos de la mar Mediterrània. Les restes arqueològiques d’enclaus mítics com ara Pompeia o Herculà, els castells defensius davant el litoral, els barris dissenyats durant la dominació espanyola o un patrimoni artístic que s’amaga en cada església, gairebé en cada edifici, conformen una ciutat que es correspon amb els tòpics de desordre i tabola, però que és tremendament humana, acollidora i amb una gastronomia que sorprèn gratament el viatger.
• Nàpols es pot visitar en qualsevol època de l’any. Tanmateix, l’estiu pot ser molt calorós i l’hivern, malgrat la situació, té periodes freds.
• L’aeroport de Capodichino és situat a només 7 km de Nàpols, però la densitat del trànsit fa que el trajecte prengui un mínim de mitja hora fins al centre. Està ben comunicat amb dues línies d’autobús que menen a Piazza Garibaldi i Piazza Municipio.
• El metro és útil per algunes zones, però les obres d’ampliació permanents deixen barris importants desassistits. De tota manera, tot i que Nàpols és extensa, es pot arribar fàcilment a tots els punts turístics d’interès a peu o bé agafant els funiculars que menen als barris alts com ara Vomero o Montesanto.
• Sorprenentment –tot i que això dóna idea del flux turístic– la ciutat no compta amb un bon web oficial de turisme. El millor és recórrer a www.turitalia.com. Tampoc les poques oficines de turisme escampades per la ciutat són gaire útils.
• Els napolitans són molt exagerats respecte dels problemes de seguretat. Tanmateix, faci cas de les seves indicacions sobre barris amb risc i prengui les precaucions normals en una gran ciutat mediterrània.
La imatge clàssica de roba estesa.
Daurats barrocs als sostre del temple.
Centre comercial clàssic.
“Capella” amb un pèl de Diego A. Maradona.
El mític volcà de Nàpols.